Me & Bobby McGee/ JANIS JOPLIN

MOLTS VAN ANAR AMB EN BOBBY A NEW ORLEANS I ENCARA HI VAN.

Busted flat in Baton Rouge, waiting for a train
And I's feeling nearly as faded as my jeans.
Bobby thumbed a diesel down just before it rained,
It rode us all the way to New Orleans.

I pulled my harpoon out of my dirty red bandanna,
I was playing soft while Bobby sang the blues.
Windshield wipers slapping time, I was holding Bobby's hand in mine,
We sang every song that driver knew.

Freedom's just another word for nothing left to lose,
Nothing don't mean nothing honey if it ain't free, now now.
And feeling good was easy, Lord, when he sang the blues,
You know feeling good was good enough for me,
Good enough for me and my Bobby McGee.

From the Kentucky coal mines to the California sun,
Hey, Bobby shared the secrets of my soul.
Through all kinds of weather, through everything we done,
Hey Bobby baby? kept me from the cold.

One day up near Salinas,I let him slip away,
He's looking for that home and I hope he finds it,
But I'd trade all of my tomorrows for just one yesterday
To be holding Bobby's body next to mine.

Freedom is just another word for nothing left to lose,
Nothing, that's all that Bobby left me, yeah,
But feeling good was easy, Lord, when he sang the blues,
Hey, feeling good was good enough for me, hmm hmm,
Good enough for me and my Bobby McGee.

L’era dels politons

El so dels mòbils és el nou soroll de la jungla urbana. Els politons cada vegada són més variats. Els musicals s’emporten la palma, en especial cançons de pop i rock. El més curiós són les estranyes parelles que es formen: si en un autobús sona un rock dur i si en lloc d’un rocker descobrim una mestressa de casa o un jubilat, ens sorgeixen grans dubtes. ¿Va ser el seu fill qui va posar el politò o és una ànima lliure presonera de la seva edat? En qualsevol cas, una nova era musical ja ha arribat. El politò que triem donarà una imatge de nosaltres mateixos a qui l’escolti; serà com una targeta de visita més, de manera que s’ha de tenir molta cura al canviar-lo, que no sigui que mostrem una part de nosaltres mateixos que no ha de ser visible.
El politò també pot ser un vernís social per aparentar el que no som. O el desig de ser un altre.

Carta d'opinió publicada a "El Periódico" el 9-5-010

És quan dormo que hi veig clar” per J V Foix (1953)

EL FOIX MÉS SURREALISTA

Foix discovers the world of dreams. More precisely put, he discovers the dream as a medium which, far from being the opposite of reality, sheds light on how reality is constituted in the subject, thereby suggesting that language and desire must play a major role in this process.


És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina

Hope there's someone. Espero que hi hagi algú

Hope there's someone
Who'll take care of me
When I die, will I go

Hope there's someone
Who'll set my heart free
Nice to hold when I'm tired

There's a ghost on the horizon
When I go to bed
How can I fall asleep at night
How will I rest my head

Espero que hi hagi algú
Que tingui cura de mi
Quan mori, quan me'n vagi


Espero que hi hagi algú
Que alliberi el meu cor
Que li agradi sostenir-lo quan estigui cansat


Hi ha un fantasma a l'horitzó
Quan em vaig al llit
Com podré dormir en arribar la nit?

http://www.youtube.com/watch?v=loNU4fVpO8E

T.S. Eliot Ash Wednesday DIMECRES DE CENDRA

Com que no espero tornar mai més
Com que no espero
Com que no espero tornar
A desitjar els dons d’aquest i les oportunitats d’aquell altre
Ja no m’empenyo en 1'afany de tals coses
(Per què la vella àliga hauria d’estendre les ales?)
Per què lamentar
El poder esvanit del reialme habitual?

Because I do not hope to turn again
Because I do not hope
Because I do not hope to turn
Desiring this man's gift and that man's scope
I no longer strive to strive towards such things
(Why should the agèd eagle stretch its wings?)
Why should I mourn
The vanished power of the usual reign?

Com que no espero conèixer mai
La insegura glòria de l’hora positiva
Com que crec que no
Com que sé que no he de conèixer
L’únic veritable poder transitori
Com que no puc beure
Allà on floreixen els arbres i brollen les deus, car res no torna a ser

Com que sé que el temps és sempre el temps
I el lloc és sempre i només el lloc
I el que és real ho és només per un moment
I només en un sol lloc
M’alegro que les coses siguin com són i
Renuncio a la santa faç
I renuncio a la veu
Com que no espero tornar mai més
Per això m’alegro, perquè haig d’inventar quelcom
En què delectar-me

I prego a Déu que tingui pietat de nosaltres
I prego que pugui jo oblidar
Això que amb mi mateix discuteixo massa
I explico en excés
Com que no espero tornar mai més
Que aquestes paraules responguin
D’allò que és un fet, perquè no es repeteixi
Tant de bo el judici no sigui massa sever amb nosaltres

Com que aquestes ales ja incapaces de volar
No són sinó aspes per a batre l’aire
L’aire que ara és tan tènue i sec
Més tènue i sec que no pas la voluntat
Ensenyeu-nos a fer cas i a no fer cas
Ensenyeu-nos a estar tranquils.

Pregueu per nosaltres pecadors ara i a l’hora de la nostra mort
Pregueu per nosaltres ara i a 1'hora de la nostra mort

No Volveré A Ser Joven

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, era tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

De Vita Beata de Jaime Gil de Biedma

En un viejo país ineficiente

algo así como España entre dos guerras,

civiles, en un pueblo junto al mar,

poseer una cama y poca hacienda

y memoria ninguna. No leer,

no sufrir, no escribir, no pagar cuentas,

y vivir como un noble arruinado,

entre las ruinas de mi inteligencia.