MARGA MAGURA, PAU RIBA. CADAQUÉS

Cadaquès, cada volta que et miro
que amarga que és, la meva sort...
Quan et veig, amor meu, impossible;
sento maleir-te, oh, de tot cor


Oh Marga... Que amarga que és, la meva sort...
Oh Marga... Tinc el cor ferit pel teu record.


Madona antiga, pagesa altiva, pensativa, enfront del mar...
Has de saber que per malaria d'un atzar sense saber-ho m'has ficat en el carrer de l'amargura
M'has pres la copa de l'amor, d'entre les mans... i m'has mesclat pena i dolor dins la dolçura.


Ah, ai amargura...
Serp verinosa, que tortures il·lusions...
Fent-les passar per carrerons, exempts de somni i de record...
Perquè, perquè, hauràs de ser sempre tan aprop... acompanyant, maleït sia, els meus amors


Cadaquès, cada volta que et miro
que amarga que és, la meva sort...
Quan et veig, amor meu, impossible;
sento maleir-te, de tot cor


Oh Marga... que amarga que és la meva sort
Oh Marga... tinc el cor ferit pel teu record.

ROSA D'ABRIL. PAU RIBA. ELIS ELIS

És el dia de la rosa
i m'ha sorprés sol, sol, solet.
No sé on ets. Vine'm a veure.
Sé que et dius Elisabet.

Ning! M'he fet amb una rosa.
Nang! Tronada tradició!
Però, en fi, he d'entregar-la
i t'ha tocat ser el meu amor.

Per poder entregar la rosa
he fet memòria dels meus flirts.
Fins a cent! Toqui a qui toqui
i a tu t'ha tocat el 100.

Entre els dits et tinc, la rosa.
Vam ser al llit un temps molt curt,
però ets francesa, ho juraria.
Sols tinc tres records de tu.

Tres colors i ara el de rosa:
color blau d'alguns petons,
color blanc de bufetades,
i el color roig del rancor.

No et mereixes tu la rosa,
princeseta del meu cor,
però ets el flirt cent de ma vida
i aquest cop has tingut sort.

Llençaré enlaire la rosa
per si el vent te la vol dur.
Lisa o Bet, no, elis, elis!
Ja mai més pensaré en tu

El nou pla de Cadaqués

S'ha escrit molt sobre Cadaqués; potser la millor descripció la va fer Josep Pla quan parlava com el terreny rocallós de la serra de Rodes arriba al mar i crea aquesta il•lusió visual inèdita, tan ben representada en la pintura de Salvador Dalí. Tanmateix, trobo que s'ha parlat poc del seu urbanisme, que, com a continuació dels penya-segats, aboca al mar la vila. Aquesta peculiar munió de mar, muntanya, platges pissarroses, carrers laberíntics i edificacions unificades per les façanes blanques amb finestres blaves produeix un efecte fascinant. Aquestes condicions especials demanen un tractament singular de la seva ordenació urbanística que tingui en compte la part del municipi inclosa en el Parc Natural del Cap de Creus i la consideració del nucli antic com a bé cultural d'interès nacional. Està en tràmit una revisió del seu pla general (POUM), en fase d'avanç, per tal de servar el model urbà. Crec que aquesta formulació de nou pla ha de merèixer una atenció nacional, ja que aquesta vila és un patrimoni del país irrepetible. En els darrers anys l'expansió del poble ha estat important, certament amb uns paràmetres volumètrics no intensius, però que potser han estès el teixit urbà més enllà del que era aconsellable. Valdria la pena que el nou POUM s'emmirallés en el recent enderroc de la ciutat de vacances que hi havia al cap de Creus i la restitució posterior del paratge natural que ocupava: un cas únic a tot el país. No vull dir amb això que s'enderroqui el que ja s'ha edificat, però sí que s'aturi d'una vegada l'expansió de la vila, la invasió edificativa al cap de Creus, o no es facin invents al nucli antic i es mantingui la protecció del pla especial del centre històric, altrament tard o d'hora això acabarà malmetent un patrimoni únic i irrepetible.

El Punt Comarques Gironines 23-09-2010 Pàgina 20

COHEN, SO LONG MARIANNE

Come over to the window, my little darling
I'd like to try to read your palm
I used to think I was some kind of Gypsy boy
Before I let you take me home
Now so long, Marianne, it's time that we began
To laugh and cry and cry and laugh about it all again
Well you know that I love to live with you
But you make me forget so very much
I forget to pray for the angels
And then the angels forget to pray for us

Now so long, Marianne, it's time that we began
To laugh and cry and cry and laugh about it all again

We met when we were almost young
Deep in the green lilac park
You held on to me like I was a crucifix
As we went kneeling through the dark

Now so long, Marianne, it's time that we began
To laugh and cry and cry and laugh about it all again

----------------------------------------------------

Apropa't a la finestra, la meva petita estimada
M'agradaria intentar llegir-te el palmell.
Jo solia pensar que era una mena de gitano
abans de permetre que em portessis a casa.

Fins després, M.....
és temps de que comencem a riure ia plorar
sobre tot això de nou.

bo, tu saps que estimo viure amb tu,
però tu em fas oblidar
tantíssimes coses ...
Oblido pregar als angels
i llavors els àngels obliden pregar per nosaltres.

Fins després, M.....
és temps de que comencem a riure i a plorar
sobre tot això de nou.

Ens vàrem trobar quan érem gairebé joves
molt dins del parc de liles verdes.
Tu et vas abraçar a mi com si jo fos un crucifix
quan anàvem de genolls creuant la foscor.

Fins després, M.....
és temps de que comencem a riure ia plorar
sobre tot això de nou

SEMPRE COHEN: lover,lover,lover...

I asked my father,
I said, "Father change my name."
The one I'm using now it's covered up
with fear and filth and cowardice and shame.
Yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me,
yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me.

He said, "I locked you in this body,
I meant it as a kind of trial.
You can use it for a weapon,
or to make some woman smile."

Yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me
yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me.

"Then let me start again," I cried,
"please let me start again,
I want a face that's fair this time,
I want a spirit that is calm."

Yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me
yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me.

"I never never turned aside," he said,
"I never walked away.
It was you who built the temple,
it was you who covered up my face."

Yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me
yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me.

And may the spirit of this song,
may it rise up pure and free.
May it be a shield for you,
a shield against the enemy.

Yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me
yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me.

Yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me
yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me