S'ha escrit molt sobre Cadaqués; potser la millor descripció la va fer Josep Pla quan parlava com el terreny rocallós de la serra de Rodes arriba al mar i crea aquesta il•lusió visual inèdita, tan ben representada en la pintura de Salvador Dalí. Tanmateix, trobo que s'ha parlat poc del seu urbanisme, que, com a continuació dels penya-segats, aboca al mar la vila. Aquesta peculiar munió de mar, muntanya, platges pissarroses, carrers laberíntics i edificacions unificades per les façanes blanques amb finestres blaves produeix un efecte fascinant. Aquestes condicions especials demanen un tractament singular de la seva ordenació urbanística que tingui en compte la part del municipi inclosa en el Parc Natural del Cap de Creus i la consideració del nucli antic com a bé cultural d'interès nacional. Està en tràmit una revisió del seu pla general (POUM), en fase d'avanç, per tal de servar el model urbà. Crec que aquesta formulació de nou pla ha de merèixer una atenció nacional, ja que aquesta vila és un patrimoni del país irrepetible. En els darrers anys l'expansió del poble ha estat important, certament amb uns paràmetres volumètrics no intensius, però que potser han estès el teixit urbà més enllà del que era aconsellable. Valdria la pena que el nou POUM s'emmirallés en el recent enderroc de la ciutat de vacances que hi havia al cap de Creus i la restitució posterior del paratge natural que ocupava: un cas únic a tot el país. No vull dir amb això que s'enderroqui el que ja s'ha edificat, però sí que s'aturi d'una vegada l'expansió de la vila, la invasió edificativa al cap de Creus, o no es facin invents al nucli antic i es mantingui la protecció del pla especial del centre històric, altrament tard o d'hora això acabarà malmetent un patrimoni únic i irrepetible.
El Punt Comarques Gironines 23-09-2010 Pàgina 20
