Janis Joplin forever

Busted flat in Baton Rouge, headin' for the trains,
Feelin' nearly faded as my jeans.
Bobby thumbed a diesel down just before it rained,
Took us all the way to New Orleans.
Took my harpoon out of my dirty red bandana
And was blowin' sad while Bobby sang the blues,
With them windshield wipers slappin' time and
Bobby clappin' hands we finally sang up every song
That driver knew.

Freedom's just another word for nothin' left to lose,
And nothin' ain't worth nothin' but it's free,
Feelin' good was easy, Lord, when Bobby sang the blues,
And buddy, that was good enough for me,
Good enough for me and my Bobby McGee.

From the coalmines of Kentucky to the California sun,
Bobby shared the secrets of my soul,
Standin' right beside me through everythin' I done,
And every night she kept me from the cold.
Then somewhere near Salinas, Lord, I let her slip away,
She was lookin' for the home I hope she'll find,
Well I'd trade all my tomorrows for a single yesterday,
Holdin' Bobby's body close to mine.

Freedom's just another word for nothin' left to lose,
And nothin' left was all she left to me,
Feelin' good was easy, Lord, when Bobby sang the blues,
And buddy, that was good enough for me.
Good enough for me and Bobby McGee.

Roberto Bolaño

Aquests dies es ret un homenatge a Roberto Bolaño amb una exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Són pocs els escriptors actuals que mereixin figurar entre els grans de la literatura. El cas de Roberto Bolaño és paradigmàtic. Intel·lectual compromès amb ell mateix -que és la millor manera possible de ser honest i alhora intel·lectual-, va ser un exemple de lletraferit i filòsof. Roberto Bolaño va ser un representant clar d'una manera de pensar la literatura que difícilment perdurarà en el món tecnològic actual. Les seves novel·les i, especialment, els seus contes són irrepetibles. Los detectives salvajes és la porta d'una renovació en la narrativa moderna.La mostra del CCCB ens dóna les claus del seu treball inacabat, del seu afany i dedicació impagable a aquest món paral·lel de la literatura que ell recreava tan bé. M'agradaria que finalment la vídua publiqués els contes i la novel·la inèdita que va deixar, potser seria el millor homenatge a aquest bon escriptor, que a molts ens va obrir la porta a descobrir poetes americans de la talla d'Enrique Lihn.



llegir a el periodico la carta completa

veure a  La Vanguardia

veure a  el Puntavui