SOLEDAT

there is a loneliness in this world so great
that you can see it in the slow movement of
the hands of a clock

hi ha una soledat en aquest món tan gran
que es pot veure en el moviment lent de
les agulles d'un rellotge

MARGA MAGURA, PAU RIBA. CADAQUÉS

Cadaquès, cada volta que et miro
que amarga que és, la meva sort...
Quan et veig, amor meu, impossible;
sento maleir-te, oh, de tot cor


Oh Marga... Que amarga que és, la meva sort...
Oh Marga... Tinc el cor ferit pel teu record.


Madona antiga, pagesa altiva, pensativa, enfront del mar...
Has de saber que per malaria d'un atzar sense saber-ho m'has ficat en el carrer de l'amargura
M'has pres la copa de l'amor, d'entre les mans... i m'has mesclat pena i dolor dins la dolçura.


Ah, ai amargura...
Serp verinosa, que tortures il·lusions...
Fent-les passar per carrerons, exempts de somni i de record...
Perquè, perquè, hauràs de ser sempre tan aprop... acompanyant, maleït sia, els meus amors


Cadaquès, cada volta que et miro
que amarga que és, la meva sort...
Quan et veig, amor meu, impossible;
sento maleir-te, de tot cor


Oh Marga... que amarga que és la meva sort
Oh Marga... tinc el cor ferit pel teu record.

ROSA D'ABRIL. PAU RIBA. ELIS ELIS

És el dia de la rosa
i m'ha sorprés sol, sol, solet.
No sé on ets. Vine'm a veure.
Sé que et dius Elisabet.

Ning! M'he fet amb una rosa.
Nang! Tronada tradició!
Però, en fi, he d'entregar-la
i t'ha tocat ser el meu amor.

Per poder entregar la rosa
he fet memòria dels meus flirts.
Fins a cent! Toqui a qui toqui
i a tu t'ha tocat el 100.

Entre els dits et tinc, la rosa.
Vam ser al llit un temps molt curt,
però ets francesa, ho juraria.
Sols tinc tres records de tu.

Tres colors i ara el de rosa:
color blau d'alguns petons,
color blanc de bufetades,
i el color roig del rancor.

No et mereixes tu la rosa,
princeseta del meu cor,
però ets el flirt cent de ma vida
i aquest cop has tingut sort.

Llençaré enlaire la rosa
per si el vent te la vol dur.
Lisa o Bet, no, elis, elis!
Ja mai més pensaré en tu

El nou pla de Cadaqués

S'ha escrit molt sobre Cadaqués; potser la millor descripció la va fer Josep Pla quan parlava com el terreny rocallós de la serra de Rodes arriba al mar i crea aquesta il•lusió visual inèdita, tan ben representada en la pintura de Salvador Dalí. Tanmateix, trobo que s'ha parlat poc del seu urbanisme, que, com a continuació dels penya-segats, aboca al mar la vila. Aquesta peculiar munió de mar, muntanya, platges pissarroses, carrers laberíntics i edificacions unificades per les façanes blanques amb finestres blaves produeix un efecte fascinant. Aquestes condicions especials demanen un tractament singular de la seva ordenació urbanística que tingui en compte la part del municipi inclosa en el Parc Natural del Cap de Creus i la consideració del nucli antic com a bé cultural d'interès nacional. Està en tràmit una revisió del seu pla general (POUM), en fase d'avanç, per tal de servar el model urbà. Crec que aquesta formulació de nou pla ha de merèixer una atenció nacional, ja que aquesta vila és un patrimoni del país irrepetible. En els darrers anys l'expansió del poble ha estat important, certament amb uns paràmetres volumètrics no intensius, però que potser han estès el teixit urbà més enllà del que era aconsellable. Valdria la pena que el nou POUM s'emmirallés en el recent enderroc de la ciutat de vacances que hi havia al cap de Creus i la restitució posterior del paratge natural que ocupava: un cas únic a tot el país. No vull dir amb això que s'enderroqui el que ja s'ha edificat, però sí que s'aturi d'una vegada l'expansió de la vila, la invasió edificativa al cap de Creus, o no es facin invents al nucli antic i es mantingui la protecció del pla especial del centre històric, altrament tard o d'hora això acabarà malmetent un patrimoni únic i irrepetible.

El Punt Comarques Gironines 23-09-2010 Pàgina 20

COHEN, SO LONG MARIANNE

Come over to the window, my little darling
I'd like to try to read your palm
I used to think I was some kind of Gypsy boy
Before I let you take me home
Now so long, Marianne, it's time that we began
To laugh and cry and cry and laugh about it all again
Well you know that I love to live with you
But you make me forget so very much
I forget to pray for the angels
And then the angels forget to pray for us

Now so long, Marianne, it's time that we began
To laugh and cry and cry and laugh about it all again

We met when we were almost young
Deep in the green lilac park
You held on to me like I was a crucifix
As we went kneeling through the dark

Now so long, Marianne, it's time that we began
To laugh and cry and cry and laugh about it all again

----------------------------------------------------

Apropa't a la finestra, la meva petita estimada
M'agradaria intentar llegir-te el palmell.
Jo solia pensar que era una mena de gitano
abans de permetre que em portessis a casa.

Fins després, M.....
és temps de que comencem a riure ia plorar
sobre tot això de nou.

bo, tu saps que estimo viure amb tu,
però tu em fas oblidar
tantíssimes coses ...
Oblido pregar als angels
i llavors els àngels obliden pregar per nosaltres.

Fins després, M.....
és temps de que comencem a riure i a plorar
sobre tot això de nou.

Ens vàrem trobar quan érem gairebé joves
molt dins del parc de liles verdes.
Tu et vas abraçar a mi com si jo fos un crucifix
quan anàvem de genolls creuant la foscor.

Fins després, M.....
és temps de que comencem a riure ia plorar
sobre tot això de nou

SEMPRE COHEN: lover,lover,lover...

I asked my father,
I said, "Father change my name."
The one I'm using now it's covered up
with fear and filth and cowardice and shame.
Yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me,
yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me.

He said, "I locked you in this body,
I meant it as a kind of trial.
You can use it for a weapon,
or to make some woman smile."

Yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me
yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me.

"Then let me start again," I cried,
"please let me start again,
I want a face that's fair this time,
I want a spirit that is calm."

Yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me
yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me.

"I never never turned aside," he said,
"I never walked away.
It was you who built the temple,
it was you who covered up my face."

Yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me
yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me.

And may the spirit of this song,
may it rise up pure and free.
May it be a shield for you,
a shield against the enemy.

Yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me
yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me.

Yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me
yes and lover, lover, lover, lover, lover, lover, lover come back to me

The laughing heart. Charles Bukowsky

Your life is your life
don’t let it be clubbed into dank submission.
be on the watch.
there are ways out.
there is a light somewhere.
it may not be much light but
it beats the darkness.
be on the watch.
the gods will offer you chances.
know them.
take them.
you can’t beat death but
you can beat death in life, sometimes.
and the more often you learn to do it,
the more light there will be.
your life is your life.
know it while you have it.
you are marvelous
the gods wait to delight
in you.

Charles Bukowski

MENORCA S’ACABA

Com cada any he passat uns dies de vacances a Menorca. Sempre que hi torno penso en els pocs anys que li queden per convertir-se en un dels molts desastres turístics de la costa de l'Estat espanyol, com fa poc va denunciar al Parlament Europeu la resolució inspirada en l'informe Auken. De ben segur aquest petit paradís s'acaba i, malauradament, crec que no hi podrem fer res perquè la pressió immobiliària és massa forta.
Milers i milers de cases i apartaments, amb piscines, poblen els llocs boscosos prop de les cales i platges, emboscats, afrontant el mar des de llocs privilegiats. Moltes urbanitzacions disperses coronen turons i enllardeixen el verd de l'illa amb el copiat blanc tradicional dels seus edificis. Les carreteres travessen l'illa esquitxant el trànsit cap a les platges ja falsament verges. Els milers d'iots i barques, cada cop més omnipresents arreu, embruten l'aigua de les platges impunement i hi ha dies que és com ser a la Costa Brava: ni el Parc Natural des Grau se'n salva. Malgrat tot, l'illa encara conserva la natura i el mar en un estat gairebé impossible de trobar a la nostra costa. La pregunta és: fins quan durarà aquest estat de gràcia? Algú farà res per protegir l'illa?
Carta publicada al diari AVUI 26-8-2010

CEMENTIRI DE SINERA. SEMPRE ESPRIU

A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.

Alta proa. Per lliures
camins d’aigua, l’esvelta
barca que jo manava.

Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.

Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.

Les roques negres
m’atrauen a naufragi.
Captiu del càntic,
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l’alba?

Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.

No voldria res més ara

Pell bruna, cabells i ulls enfoscats, una veu i una paraula: Maria del Mar, l'amor etern.
Un fan

No voldria res més ara
que estimar-te
i sentir el teu cos, ben a prop.

No voldria res més ara
que el teu somriure
i ni un alè d'aire entre tu i jo.

No tenc res més ara
que aquesta cambra;
i només un poc meva,
la llum dels finestrons.
Ahir pel carrer vaig perdre
paraules i cançons
i estic aquest matí tan buida...

Un renou de mosques
fa somriure els vidres,
i el vent m'omple de fulles
un jardí transparent.
Ben lluny, això, de tu i de mi,
com si fos un núvol falaguer.

No voldria res més ara
que estimar-te
i sentir el teu cos, ben a prop.

No voldria res més ara
que el teu somriure
i el vent s'enduria dels meus llavis
la cançó.

L'aigle noir: una cançó eterna

1
Un beau jour, ou peut-être une nuit,
Près d'un lac je m'étais endormie,
Quand soudain, semblant crever le ciel,
Et venant de nulle part,
Surgit un aigle noir,

2
Lentement, les ailes déployées,
Lentement, je le vis tournoyer,
Près de moi, dans un bruissement d'ailes,
Comme tombé du ciel,
L'oiseau vint se poser,

3
Il avait les yeux couleur rubis,
Et des plumes couleur de la nuit,
A son front brillant de mille feux,
L'oiseau roi couronné,
Portait un diamant bleu,

4
De son bec il a touché ma joue,
Dans ma main il a glissé son cou,
C'est alors que je l'ai reconnu,
Surgissant du passé,
Il m'était revenu,

5
Dis l'oiseau, ô dis, emmène-moi,
Retournons au pays d'autrefois,
Comme avant, dans mes rêves d'enfant,
Pour cueillir en tremblant,
Des étoiles, des étoiles,

6
Comme avant, dans mes rêves d'enfant,
Comme avant, sur un nuage blanc,
Comme avant, allumer le soleil,
Etre faiseur de pluie,
Et faire des merveilles,

7
L'aigle noir dans un bruissement d'ailes,
Prit son vol pour regagner le ciel,

8
Quatre plumes couleur de la nuit
Une larme ou peut-être un rubis
J'avais froid, il ne me restait rien
L'oiseau m'avait laissée
Seule avec mon chagrin

9
Un beau jour, ou peut-être une nuit,
Près d'un lac, je m'étais endormie,
Quand soudain, semblant crever le ciel,
Et venant de nulle part,
Surgit un aigle noir,

10
Un beau jour, une nuit,
Près d'un lac, endormie,
Quand soudain,
Il venait de nulle part,
Il surgit, l'aigle noir...

I'm Your Man

If you want a lover
Ill do anything you ask me to
And if you want another kind of love
Ill wear a mask for you
If you want a partner
Take my hand
Or if you want to strike me down in anger
Here I stand
Im your man

If you want a boxer
I will step into the ring for you
And if you want a doctor
Ill examine every inch of you
If you want a driver
Climb inside
Or if you want to take me for a ride
You know you can
Im your man

Leonard Cohen

Me & Bobby McGee/ JANIS JOPLIN

MOLTS VAN ANAR AMB EN BOBBY A NEW ORLEANS I ENCARA HI VAN.

Busted flat in Baton Rouge, waiting for a train
And I's feeling nearly as faded as my jeans.
Bobby thumbed a diesel down just before it rained,
It rode us all the way to New Orleans.

I pulled my harpoon out of my dirty red bandanna,
I was playing soft while Bobby sang the blues.
Windshield wipers slapping time, I was holding Bobby's hand in mine,
We sang every song that driver knew.

Freedom's just another word for nothing left to lose,
Nothing don't mean nothing honey if it ain't free, now now.
And feeling good was easy, Lord, when he sang the blues,
You know feeling good was good enough for me,
Good enough for me and my Bobby McGee.

From the Kentucky coal mines to the California sun,
Hey, Bobby shared the secrets of my soul.
Through all kinds of weather, through everything we done,
Hey Bobby baby? kept me from the cold.

One day up near Salinas,I let him slip away,
He's looking for that home and I hope he finds it,
But I'd trade all of my tomorrows for just one yesterday
To be holding Bobby's body next to mine.

Freedom is just another word for nothing left to lose,
Nothing, that's all that Bobby left me, yeah,
But feeling good was easy, Lord, when he sang the blues,
Hey, feeling good was good enough for me, hmm hmm,
Good enough for me and my Bobby McGee.

L’era dels politons

El so dels mòbils és el nou soroll de la jungla urbana. Els politons cada vegada són més variats. Els musicals s’emporten la palma, en especial cançons de pop i rock. El més curiós són les estranyes parelles que es formen: si en un autobús sona un rock dur i si en lloc d’un rocker descobrim una mestressa de casa o un jubilat, ens sorgeixen grans dubtes. ¿Va ser el seu fill qui va posar el politò o és una ànima lliure presonera de la seva edat? En qualsevol cas, una nova era musical ja ha arribat. El politò que triem donarà una imatge de nosaltres mateixos a qui l’escolti; serà com una targeta de visita més, de manera que s’ha de tenir molta cura al canviar-lo, que no sigui que mostrem una part de nosaltres mateixos que no ha de ser visible.
El politò també pot ser un vernís social per aparentar el que no som. O el desig de ser un altre.

Carta d'opinió publicada a "El Periódico" el 9-5-010

És quan dormo que hi veig clar” per J V Foix (1953)

EL FOIX MÉS SURREALISTA

Foix discovers the world of dreams. More precisely put, he discovers the dream as a medium which, far from being the opposite of reality, sheds light on how reality is constituted in the subject, thereby suggesting that language and desire must play a major role in this process.


És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina

Hope there's someone. Espero que hi hagi algú

Hope there's someone
Who'll take care of me
When I die, will I go

Hope there's someone
Who'll set my heart free
Nice to hold when I'm tired

There's a ghost on the horizon
When I go to bed
How can I fall asleep at night
How will I rest my head

Espero que hi hagi algú
Que tingui cura de mi
Quan mori, quan me'n vagi


Espero que hi hagi algú
Que alliberi el meu cor
Que li agradi sostenir-lo quan estigui cansat


Hi ha un fantasma a l'horitzó
Quan em vaig al llit
Com podré dormir en arribar la nit?

http://www.youtube.com/watch?v=loNU4fVpO8E

T.S. Eliot Ash Wednesday DIMECRES DE CENDRA

Com que no espero tornar mai més
Com que no espero
Com que no espero tornar
A desitjar els dons d’aquest i les oportunitats d’aquell altre
Ja no m’empenyo en 1'afany de tals coses
(Per què la vella àliga hauria d’estendre les ales?)
Per què lamentar
El poder esvanit del reialme habitual?

Because I do not hope to turn again
Because I do not hope
Because I do not hope to turn
Desiring this man's gift and that man's scope
I no longer strive to strive towards such things
(Why should the agèd eagle stretch its wings?)
Why should I mourn
The vanished power of the usual reign?

Com que no espero conèixer mai
La insegura glòria de l’hora positiva
Com que crec que no
Com que sé que no he de conèixer
L’únic veritable poder transitori
Com que no puc beure
Allà on floreixen els arbres i brollen les deus, car res no torna a ser

Com que sé que el temps és sempre el temps
I el lloc és sempre i només el lloc
I el que és real ho és només per un moment
I només en un sol lloc
M’alegro que les coses siguin com són i
Renuncio a la santa faç
I renuncio a la veu
Com que no espero tornar mai més
Per això m’alegro, perquè haig d’inventar quelcom
En què delectar-me

I prego a Déu que tingui pietat de nosaltres
I prego que pugui jo oblidar
Això que amb mi mateix discuteixo massa
I explico en excés
Com que no espero tornar mai més
Que aquestes paraules responguin
D’allò que és un fet, perquè no es repeteixi
Tant de bo el judici no sigui massa sever amb nosaltres

Com que aquestes ales ja incapaces de volar
No són sinó aspes per a batre l’aire
L’aire que ara és tan tènue i sec
Més tènue i sec que no pas la voluntat
Ensenyeu-nos a fer cas i a no fer cas
Ensenyeu-nos a estar tranquils.

Pregueu per nosaltres pecadors ara i a l’hora de la nostra mort
Pregueu per nosaltres ara i a 1'hora de la nostra mort

No Volveré A Ser Joven

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, era tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

De Vita Beata de Jaime Gil de Biedma

En un viejo país ineficiente

algo así como España entre dos guerras,

civiles, en un pueblo junto al mar,

poseer una cama y poca hacienda

y memoria ninguna. No leer,

no sufrir, no escribir, no pagar cuentas,

y vivir como un noble arruinado,

entre las ruinas de mi inteligencia.

THAT AINT NO WAY TO SAY GOODBYE

I loved you in the morning, our kisses deep and warm,
your hair upon the pillow like a sleepy golden storm,
yes, many loved before us, I know that we are not new,
in city and in forest they smiled like me and you,
but now it's come to distances and both of us must try,
your eyes are soft with sorrow,
Hey, that's no way to say goodbye.

Et vaig estimar al matí, els nostres petons profunds i càlids,
el teu cabell sobre el coixí com una tempesta d'or…

TE HE INTENTADO DEJAR

I tried to leave you, I don't deny
I closed the book on us, at least a hundred times.
I'd wake up every morning by your side.
The years go by, you lose your pride.
The baby's crying, so you do not go outside,
and all your work it's right before your eyes.
Goodnight, my darling, I hope you're satisfied,
the bed is kind of narrow, but my arms are open wide.
And here's a man still working for your smile.

LOS PRESCINDIBLES

En este sistema económico el ser humano se ha convertido en un objeto más. Decía Saramago que todos somos desechables no ya a los setenta años de edad , sino que la disfunción radica en que ahora se es prescindible a los treinta. El trabajo ha perdido su papel esencial en la producción y ahora es la primera cosa prescindible. Lo más sencillo y obvio en una crisis es quitarse de encima al ser humano. Así, la principal fuente de ansiedad, por qué no decirlo, de miedo colectivo e individual es ser prescindibles. Todos lo somos, tanto el obrero como el director general. El trabajo ya no es el principal valor productivo es un complemento del sistema, el primero que desecha. Quizás alguien debiera plantearse la bondad de esta
situación y reorganizar el modelo productivo y volver a poner en el centro de interés a las personas y no a un sistema que nos convierte a todos en nada.

EL MIEDO- EDUARDO GALEANO

El hambre desayuna miedo.
El miedo al silencio aturde las calles.
El miedo amenaza.
Si usted ama, tendrá sida.
Si fuma, tendrá cancer.
Si respira, tendrá contaminación.
Si bebe, tendrá accidentes.
Si come, tendrá colesterol.
Si habla, tendrá desempleo.
Si camina, tendrá violencia.
Si piensa, tendrá angustia.
Si duda, tendrá locura.
Si siente, tendrá soledad.