Piece of my heart. Janis Joplin. Pink

Didn't i make you feel like you were the only man, yeah,
an' didn't i give you nearly everything that a woman possibly can ?
honey, you know i did!
and each time i tell myself that i, well i've just had enough,
but i'm gonna show you, baby, that a woman can be tough.
I said come on, come on, come on, come on and take it,
take another little piece of my heart now, baby,
break another little bit of my heart now, darling, yeah.
hey! have another little piece of my heart now, baby, yeah.
you know you got it if it makes you feel good,
oh yes indeed.   

ANY ESPRIU

Tothom sap arreu que estem en l'any del centenari del naixement de l'universal gran poeta català Salvador Espriu. Com en un presagi, en aquest any d'homenatge veiem que les seves paraules prenen sentit:

Realment, “hem viscut per salvar els mots, per retornar el nom de cada cosa, per seguir el recte camí d'accés al ple domini de la terra. L'alba ens ha trigat mentre salvàvem els mots de la nostra llengua”. Ara que, més que mai, “les paraules vessen de sentit”. Molts “ulls tan cansats han mirat” i “han comprès, mentre” encara “bleixa l'aire malalt de la nit”.

“Llibertat, signe d'eterns rigors, de lluites mai no compreses.” El poeta encara ens convida a “no deixar res per caminar i mirar fins al ponent”. Potser, doncs, cal deixar enrere el record de la perduda tarda, i navegar fora port, a l'esperança. Potser sí que “en la sequedat arrela el pi” i l'any Espriu és aquí “per retornar-nos el nom de cada cosa”

.Publicat a

• El Punt Avui. Edició Nacional 14-05-2013 Pàgina 22
• http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/645278-any-espriu.html
• 
  

Jo pujaré piament els graons

M'ACLAME A TU: OVIDI, V.A. ESTELLÉS

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.
             

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS