La soledat

El crujido

(...)

Hay una soledad tan grande en este mundo
que puedes verla en el lento movimiento
de las manecillas de un reloj.

La gente está cansada
mutilada
por el amor o el desamor
la gente no es buena con los demás
el uno al otro

El rico no es bueno con el rico
el pobre no es bueno con el pobre.
Tenemos miedo

Nuestro sistema educativo nos dice
que todos podemos llegar a ser
ganadores de culo grande

No se nos dijo
de los atrevidos
o los suicidas
o del terror de una persona
adolorida, en un lugar solitario
intocable
indecible.

Regando una planta

La gente no es buena con la demás
La gente no es buena con la demás
La gente no es buena con la demás

y supongo que nunca lo serán
y no les pido que lo sean.

La cuenta suspenderá
las nubes nublaran,
el asesino decapitará al niño
como si diera una mordida a un cono de helado.

Demasiado, muy poco
muy gordo
muy delgado o nadie.

Mas rivales que amantes
La gente no es buena con la demás
tal vez si lo fueran
nuestras muertes no serían tan malas
mientras tanto, miro a las jovencitas
codiciadas
flores de oportunidad.

Debe haber una manera
seguramente debe haber una manera
en la que todavía no hemos pensado
¿quién puso este cerebro en mí?

él llora
él pide
él dice que hay oportunidad

ésta no dirá no.

Charles Bukowski

Ya no seré feliz. Jorge Luis Borges

I
Ya no es mágico el mundo. Te han dejado.
Ya no compartirás la clara luna
ni los lentos jardines. Ya no hay una luna
que no sea espejo del pasado,

cristal de soledad, sol de agonías.
Adiós las mutuas manos y las sienes
que acercaba el amor. Hoy sólo tienes
la fiel memoria y los desiertos días.

Nadie pierde (repites vanamente)
sino lo que no tiene y no ha tenido
nunca, pero no basta ser valiente

para aprender el arte del olvido.
Un símbolo, una rosa, te desgarra
y te puede matar una guitarra.

II
Ya no seré feliz. Tal vez no importa.
Hay tantas otras cosas en el mundo;
un instante cualquiera es más profundo
y diverso que el mar. La vida es corta

y aunque las horas son tan largas, una
oscura maravilla nos acecha,
la muerte, ese otro mar, esa otra flecha
que nos libra del sol y de la luna

y del amor. La dicha que me diste
y me quitaste debe ser borrada;
lo que era todo tiene que ser nada.

Sólo que me queda el goce de estar triste,
esa vana costumbre que me inclina
al Sur, a cierta puerta, a cierta esquina.

Piece of my heart. Janis Joplin. Pink

Didn't i make you feel like you were the only man, yeah,
an' didn't i give you nearly everything that a woman possibly can ?
honey, you know i did!
and each time i tell myself that i, well i've just had enough,
but i'm gonna show you, baby, that a woman can be tough.
I said come on, come on, come on, come on and take it,
take another little piece of my heart now, baby,
break another little bit of my heart now, darling, yeah.
hey! have another little piece of my heart now, baby, yeah.
you know you got it if it makes you feel good,
oh yes indeed.   

ANY ESPRIU

Tothom sap arreu que estem en l'any del centenari del naixement de l'universal gran poeta català Salvador Espriu. Com en un presagi, en aquest any d'homenatge veiem que les seves paraules prenen sentit:

Realment, “hem viscut per salvar els mots, per retornar el nom de cada cosa, per seguir el recte camí d'accés al ple domini de la terra. L'alba ens ha trigat mentre salvàvem els mots de la nostra llengua”. Ara que, més que mai, “les paraules vessen de sentit”. Molts “ulls tan cansats han mirat” i “han comprès, mentre” encara “bleixa l'aire malalt de la nit”.

“Llibertat, signe d'eterns rigors, de lluites mai no compreses.” El poeta encara ens convida a “no deixar res per caminar i mirar fins al ponent”. Potser, doncs, cal deixar enrere el record de la perduda tarda, i navegar fora port, a l'esperança. Potser sí que “en la sequedat arrela el pi” i l'any Espriu és aquí “per retornar-nos el nom de cada cosa”

.Publicat a

• El Punt Avui. Edició Nacional 14-05-2013 Pàgina 22
• http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/645278-any-espriu.html
• 
  

Jo pujaré piament els graons

M'ACLAME A TU: OVIDI, V.A. ESTELLÉS

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.
             

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Janis Joplin forever

Busted flat in Baton Rouge, headin' for the trains,
Feelin' nearly faded as my jeans.
Bobby thumbed a diesel down just before it rained,
Took us all the way to New Orleans.
Took my harpoon out of my dirty red bandana
And was blowin' sad while Bobby sang the blues,
With them windshield wipers slappin' time and
Bobby clappin' hands we finally sang up every song
That driver knew.

Freedom's just another word for nothin' left to lose,
And nothin' ain't worth nothin' but it's free,
Feelin' good was easy, Lord, when Bobby sang the blues,
And buddy, that was good enough for me,
Good enough for me and my Bobby McGee.

From the coalmines of Kentucky to the California sun,
Bobby shared the secrets of my soul,
Standin' right beside me through everythin' I done,
And every night she kept me from the cold.
Then somewhere near Salinas, Lord, I let her slip away,
She was lookin' for the home I hope she'll find,
Well I'd trade all my tomorrows for a single yesterday,
Holdin' Bobby's body close to mine.

Freedom's just another word for nothin' left to lose,
And nothin' left was all she left to me,
Feelin' good was easy, Lord, when Bobby sang the blues,
And buddy, that was good enough for me.
Good enough for me and Bobby McGee.

Roberto Bolaño

Aquests dies es ret un homenatge a Roberto Bolaño amb una exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Són pocs els escriptors actuals que mereixin figurar entre els grans de la literatura. El cas de Roberto Bolaño és paradigmàtic. Intel·lectual compromès amb ell mateix -que és la millor manera possible de ser honest i alhora intel·lectual-, va ser un exemple de lletraferit i filòsof. Roberto Bolaño va ser un representant clar d'una manera de pensar la literatura que difícilment perdurarà en el món tecnològic actual. Les seves novel·les i, especialment, els seus contes són irrepetibles. Los detectives salvajes és la porta d'una renovació en la narrativa moderna.La mostra del CCCB ens dóna les claus del seu treball inacabat, del seu afany i dedicació impagable a aquest món paral·lel de la literatura que ell recreava tan bé. M'agradaria que finalment la vídua publiqués els contes i la novel·la inèdita que va deixar, potser seria el millor homenatge a aquest bon escriptor, que a molts ens va obrir la porta a descobrir poetes americans de la talla d'Enrique Lihn.



llegir a el periodico la carta completa

veure a  La Vanguardia

veure a  el Puntavui