domingo, 19 de mayo de 2013

Jo pujaré piament els graons

M'ACLAME A TU: OVIDI, V.A. ESTELLÉS

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.
             
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

martes, 19 de marzo de 2013

Janis Joplin forever

Busted flat in Baton Rouge, headin' for the trains,
Feelin' nearly faded as my jeans.
Bobby thumbed a diesel down just before it rained,
Took us all the way to New Orleans.
Took my harpoon out of my dirty red bandana
And was blowin' sad while Bobby sang the blues,
With them windshield wipers slappin' time and
Bobby clappin' hands we finally sang up every song
That driver knew.

Freedom's just another word for nothin' left to lose,
And nothin' ain't worth nothin' but it's free,
Feelin' good was easy, Lord, when Bobby sang the blues,
And buddy, that was good enough for me,
Good enough for me and my Bobby McGee.

From the coalmines of Kentucky to the California sun,
Bobby shared the secrets of my soul,
Standin' right beside me through everythin' I done,
And every night she kept me from the cold.
Then somewhere near Salinas, Lord, I let her slip away,
She was lookin' for the home I hope she'll find,
Well I'd trade all my tomorrows for a single yesterday,
Holdin' Bobby's body close to mine.

Freedom's just another word for nothin' left to lose,
And nothin' left was all she left to me,
Feelin' good was easy, Lord, when Bobby sang the blues,
And buddy, that was good enough for me.
Good enough for me and Bobby McGee.

viernes, 8 de marzo de 2013

Roberto Bolaño

Aquests dies es ret un homenatge a Roberto Bolaño amb una exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Són pocs els escriptors actuals que mereixin figurar entre els grans de la literatura. El cas de Roberto Bolaño és paradigmàtic. Intel·lectual compromès amb ell mateix -que és la millor manera possible de ser honest i alhora intel·lectual-, va ser un exemple de lletraferit i filòsof. Roberto Bolaño va ser un representant clar d'una manera de pensar la literatura que difícilment perdurarà en el món tecnològic actual. Les seves novel·les i, especialment, els seus contes són irrepetibles. Los detectives salvajes és la porta d'una renovació en la narrativa moderna.La mostra del CCCB ens dóna les claus del seu treball inacabat, del seu afany i dedicació impagable a aquest món paral·lel de la literatura que ell recreava tan bé. M'agradaria que finalment la vídua publiqués els contes i la novel·la inèdita que va deixar, potser seria el millor homenatge a aquest bon escriptor, que a molts ens va obrir la porta a descobrir poetes americans de la talla d'Enrique Lihn.



llegir a el periodico la carta completa

veure a  La Vanguardia

veure a  el Puntavui

sábado, 6 de octubre de 2012

La prima de riesgo

 
Hace ya cuatro años que aprendí que la prima de riesgo no era esa parienta casquivana que se fue a vivir a París a los dieciocho años con un señor que le doblaba la edad. Y hace poco que me he dado cuenta de que la prima de riesgo no es sólo un concepto económico difuso que se lleva nuestros ahorros o nuestro trabajo. La prima de riesgo es el vendaval que se nos está llevando una manera de ser y estar, una manera de vivir, es una ruptura en nuestro camino personal hacia la incertidumbre. Es poner prioridades antes que deseos, administrar la necesidad de tantas cosas: los estudios de los hijos, las vacaciones. Es un con qué nos quedamos.
Dejamos atrás una época dorada para adentrarnos en la oscuridad de lo desconocido. Ésta ya no es sólo una mala época para la lírica, se ha convertido en una época de búsqueda del eslabón perdido: ¿qué hicimos mal?, ¿qué voy a hacer?, ¿o qué podré hacer cuando me jubile en el futuro?

Mientras nosotros nos hundimos, los vasos comunicantes de la economía hacen milagros. La economía de aquellos países que creíamos subdesarrollados no para de subir, la gente abandona el país buscando -en sitios que no sabían muy bien dónde estaban- una oportunidad, y los que vinieron se preguntan quién les engañó. En este momento veraniego, hay que empezar a pensar lo que vamos a hacer como país en septiembre. Las cosas están en un punto de un posible no retorno.


 

Genial Leonard Cohen


Una vez más, Leonard Cohen me dejó fascinado por sus canciones, por sus poemas, por su manera de recitar y de cantar en el Palau Sant Jordi. El concierto demostró que somos muchos los que le acompañamos en su ya largo devenir. Su voz de profeta herido crepitaba como centro de unas melodías excepcionalmente interpretadas por unos músicos que constantemente las recrean. Siempre sorprende descubrir que Cohen reinventa sus viejas canciones y les da un nuevo significado: no es lo mismo oír a Cohen interpretando en los ochenta Night comes on que ahora, a sus 78 años. En Cohen lo absurdo tiene sentido, su voz viste lo imposible, crea una adicción indescifrable. Tras tantos años oyendo sus canciones, sorprende siempre descubrir un nuevo matiz desconocido de la letra o la música. Esta vez fue el violín de Alexandru Bublitchi, sustituyendo a Dino Solo, el que llenó los claroscuros de su voz, y un excelente Xavier Mas supo, una vez más, dejar al público rendido en sus solos de guitarra. Como dice Cohen en una canción, "la noche fue tranquila, muy tranquila".
05/10/2012 . La Vanguardia. Robert Álvarez Sastrehttp://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20121005/54351647745/genial-leonard-cohen.html

sábado, 10 de diciembre de 2011

Antònia Font - Islas Baleares

Surt es sol a Ciutat, de color carabassa ės sa Catedral, sa calitja se mescla amb es fum d'un vaixell d'Iscomar. S'edifici de Gesa se desmorona i cauen reflexos damunt s'arena des vidres daurats, faraones obres de temps passats. Todas diferentes, no hay dos iguales, un montón de gentes; lslas Baleares, oh no, Islas Baleares, ah yeah, Islas... Crema es sol a Ciutadella per Sant Joan sona es jaleo, hi ha molts de cavalls, Kas de llimona i Gin Xoriguer, sa gent s'emociona i tira es capell, es darrer toc de flabiol, ''fins l'any que ve si Déu vol!". Cau es sol a la Savina, a contrallum es far de Barbaria, a Sant Ferran sa fonda Pepe, es taller de Formentera Guitars. Todas diferentes, no hay dos iguales, un montón de gentes; lslas Baleares, oh no, Islas Baleares, ah yeah, Islas...

martes, 19 de julio de 2011

There is a war

There is a war between the rich and poor,
a war between the man and the woman.
There is a war between the ones who say there is a war
and the ones who say there isn't.

Why don't you come on back to the war, that's right, get in it,
why don't you come on back to the war, it's just beginning.

Well I live here with a woman and a child,
the situation makes me kind of nervous.
Yes, I rise up from her arms, she says "I guess you call this love";
I call it service.

Why don't you come on back to the war, don't be a tourist,
why don't you come on back to the war, before it hurts us,
why don't you come on back to the war, let's all get nervous.

You cannot stand what I've become,
you much prefer the gentleman I was before.
I was so easy to defeat, I was so easy to control,
I didn't even know there was a war.