Tothom sap arreu que estem en l'any del centenari del naixement de l'universal gran poeta català Salvador Espriu. Com en un presagi, en aquest any d'homenatge veiem que les seves paraules prenen sentit:
Realment, “hem viscut per salvar els mots, per retornar el nom de cada cosa, per seguir el recte camí d'accés al ple domini de la terra. L'alba ens ha trigat mentre salvàvem els mots de la nostra llengua”. Ara que, més que mai, “les paraules vessen de sentit”. Molts “ulls tan cansats han mirat” i “han comprès, mentre” encara “bleixa l'aire malalt de la nit”.
“Llibertat, signe d'eterns rigors, de lluites mai no compreses.” El poeta encara ens convida a “no deixar res per caminar i mirar fins al ponent”. Potser, doncs, cal deixar enrere el record de la perduda tarda, i navegar fora port, a l'esperança. Potser sí que “en la sequedat arrela el pi” i l'any Espriu és aquí “per retornar-nos el nom de cada cosa”
.Publicat a
