MARGA MAGURA, PAU RIBA. CADAQUÉS

Cadaquès, cada volta que et miro
que amarga que és, la meva sort...
Quan et veig, amor meu, impossible;
sento maleir-te, oh, de tot cor


Oh Marga... Que amarga que és, la meva sort...
Oh Marga... Tinc el cor ferit pel teu record.


Madona antiga, pagesa altiva, pensativa, enfront del mar...
Has de saber que per malaria d'un atzar sense saber-ho m'has ficat en el carrer de l'amargura
M'has pres la copa de l'amor, d'entre les mans... i m'has mesclat pena i dolor dins la dolçura.


Ah, ai amargura...
Serp verinosa, que tortures il·lusions...
Fent-les passar per carrerons, exempts de somni i de record...
Perquè, perquè, hauràs de ser sempre tan aprop... acompanyant, maleït sia, els meus amors


Cadaquès, cada volta que et miro
que amarga que és, la meva sort...
Quan et veig, amor meu, impossible;
sento maleir-te, de tot cor


Oh Marga... que amarga que és la meva sort
Oh Marga... tinc el cor ferit pel teu record.

El nou pla de Cadaqués

S'ha escrit molt sobre Cadaqués; potser la millor descripció la va fer Josep Pla quan parlava com el terreny rocallós de la serra de Rodes arriba al mar i crea aquesta il•lusió visual inèdita, tan ben representada en la pintura de Salvador Dalí. Tanmateix, trobo que s'ha parlat poc del seu urbanisme, que, com a continuació dels penya-segats, aboca al mar la vila. Aquesta peculiar munió de mar, muntanya, platges pissarroses, carrers laberíntics i edificacions unificades per les façanes blanques amb finestres blaves produeix un efecte fascinant. Aquestes condicions especials demanen un tractament singular de la seva ordenació urbanística que tingui en compte la part del municipi inclosa en el Parc Natural del Cap de Creus i la consideració del nucli antic com a bé cultural d'interès nacional. Està en tràmit una revisió del seu pla general (POUM), en fase d'avanç, per tal de servar el model urbà. Crec que aquesta formulació de nou pla ha de merèixer una atenció nacional, ja que aquesta vila és un patrimoni del país irrepetible. En els darrers anys l'expansió del poble ha estat important, certament amb uns paràmetres volumètrics no intensius, però que potser han estès el teixit urbà més enllà del que era aconsellable. Valdria la pena que el nou POUM s'emmirallés en el recent enderroc de la ciutat de vacances que hi havia al cap de Creus i la restitució posterior del paratge natural que ocupava: un cas únic a tot el país. No vull dir amb això que s'enderroqui el que ja s'ha edificat, però sí que s'aturi d'una vegada l'expansió de la vila, la invasió edificativa al cap de Creus, o no es facin invents al nucli antic i es mantingui la protecció del pla especial del centre històric, altrament tard o d'hora això acabarà malmetent un patrimoni únic i irrepetible.

El Punt Comarques Gironines 23-09-2010 Pàgina 20